Descripció del Municipi i una mica d'Història
EL MUNICIPI

El Pla de Mallorca és, en general, el gran desconegut per als no-mallorquins i, lamentablement, també per als mallorquins que no hi tonen cap relació directa. I, entre els pobles del Pla que resten encara ocults o que passen més desapercebuts, destaca el petit poble d’Ariany.
A l’hora de cercar les causes (o excuses) d’aquest desconeixement d’Ariany, es remet a la falta de carreteres que l’enllacin amb els pobles capitals principals. Es a dir, per conèixer Ariany, s’hi ha d’anar ben expressament. Aquest aïllament, la seva discreció, ha estat la seva millor eina a l’hora de preservar un patrimoni paisatgístic i tradicional i salvar-se de la contaminació cultural  i de la pèrdua de les arrels pròpies a què han estat sotmeses altres poblacions més “conegudes”.


El fet que ha popularitzat més el poble, que l’ha presentat a l’exterior, ha estat el de ser el darrer de Mallorca que ha obtingut la seva independència municipal. És així com, després de diversos intents amb l’esforç dels arianyers per construir i conduir el seu propi futur, Ariany s’independitzà de Petra el 1982.
La dedicació secular a agricultura és la clau del paisatge i de la vida d’Ariany tots els colors i les formes que s’hi poden trobar (sermenters llaurats, segats, verds, cases de la vila i de fora vila, pous, molins,...) li reten homenatge fins i tot en aquests temps en que el camp esdevé més un record que no una realitat.

HISTÒRIA

Les terres d’Ariany foren poblades des dels temps pre-talaiòtics, segons els indicis dels jaciments trobats a la contrada. Ja en temps del rei En Jaume I, l’alqueria s’anomenava Arian i segles després (XVI) passa a mans de la família Cotoner. El poble sorgí a partir de les cases de s’Auberg, on els pagesos pagaven censals. Durant la Guerra de Successió, el suport donat pels Cotoner a Felip V fou recompensat amb el títol del Marquesat d’Ariany.
Fou un llogaret de Petra fins que aconseguí la independència municipal l’any 1982. Abans, però, ja havien intentat separar-se en dues ocasions, els anys 1925 i 1949.